dissabte, 15 de maig del 2010

SINGULARITATS


Diuen que els moviments socials actuals son fruit, entre altres coses, del desig de la gent per preservar la singularitat del lloc on viuen, per ser , així, mès competitius ( tan a nivell económic com als nivells que vulgueu). Ès part de la lluita per la supervivència, o ets competitiu o et menjen . (potser això m'ha quedat massa radical!, disculpeu).
Avui, comprant la fruita, se'm feia molt evident aquest argument. La tenda esta plena de cartells: "sense intermediaris", "collita pròpia", "que bó que ès l'oli d'aquí", i un regitzell de cartells publicitaris que et fan sentir totalment estúpid si no compres els seus productes... que sòn bons, però ja ho eren avans de tenir aquesta publicitat. Però clar, si podem tenir el que vulguem d'on vulguem i quan vulguem, ens han de convèncer per comprar això que es produeix al costat de casa.
Quin desgavell!
A les professions com les nostres (modistes, artesans de fils i agulles ) ens passa el mateix. Ja no n'hi ha prou amb fer bons productes, hem d'aconsseguir uns productes diferents a tots el de la resta del mòn. Però , iguals que els de la fruiteria, ja ho feiem!
La creaciò d'una peça de roba personalitzada ès la nostra feina, això ès singularitzar.
...crec que aquest comentari m'està quedant una mica reivindicatiu però, extrapoleu el tema al vostre ofici. Tenim la costum de no donar importància als treballs dels altres. Potser tots hauríem de vindicar i reivindicar la nostra feina... i tambè la dels altres.
que en penseu?