Las hilanderas

Esta semana hace  cien años que nació mi  abuela.  Hace  cuatro que murió.  Fué solo una mujer común con bastantes historias que contar ,  de  las que vivió la república y la guerra , emigró y enviudó....  Reía cuando veía a alguien comer la sopa como segundo plato, decía nesecidad en vez  de necesidad y llenaba la casa de platos de flores de jazmín cada día de verano .
 Su vida fué larga e intensa aunque su día a día  no lo pareciera.

En estos últimos días me ha tocado pensar mucho  en la muerte y eso hace inevitable mirar a la vida de otra manera.  Inseparables y misteriosas las dos , desapercibidas  casi siempre .
 Cuando vuelva a comer un bombón de licor y cereza lo haré en memoria de mi abuela -eran su   debilidad- . Hacedlo vosotros  también  en memoria de alguien querido , pero sin tristeza .
 Gracias.

Fils maternals

Els fils entre mares i filles són molts, resistents, llargs , i , moltes vegades, feridors.  Potser per l'últim i impresionant llibre que he llegit ( Res no s'oposa a la nit , de Delphine de Vigan, edicions 62) o per les mil i una històries que m'envolten, que veig les relacions materno filials amb uns ulls diferents. Diuen que mai ningú et farà més mal que aquells que t'estimen. Jo diría que mai ningú et fará més mal que la teva mare. La majoría de les vegades sense voler i sense ni adonar-se'n . Peró és tan impressionant   el vincle que tenim , tan invisible i profund , que poques vegades reconeixem els seus efectes. Algunes de les meves amigues estàn passant per mal tràngols, moltes no saben gestionar les seves emocions més profundes (bonica frase de moda!). Quan mires des de lluny el sseus "casos" veus clarament que la cosa ve de temps i que té relació amb la seva infantesa...dona calfrets només de pensar-hi. Qué estic fent o deixant de fer ara amb la meva filla? Com estic teixint els fils que m'uneixen al seu futur? ...

Fet a Mart

Últimament les coses que fem els artesans i artesanes de diferents disciplines semblen fetes a Mart.
Estem en un altre planeta. Tinc una amiga que està tot el dia fent coses maques, artesanes, úniques, i quan li preguntem si té "negoci" , bé, si es guanya la vida, diu amb un somrís que no, que és una  ong.
 Que li farem!
No es pot tenir tot!
Treballar en el que t'agrada, fer-ho bé i a sobre tenir un sou digne....!!!
Tampoc és una cosa de l'actual crisi ( que no és crisis que és depressió!) , que ara tindrà la culpa de tot la situació actual. A la gent li costa qualificar el producte que te davant desde fa temps.
Potser la tendència canviarà. Fins i tot a la tv estan possan de moda una altra manera de consumir ( mireu Lletra petita de la TV3). Ja és hora que ens prenem seriosament el moviment slow . Soc una fidel divulgadora d'aquestes idees ...fins i tot  les intento possar en pràctica tot el que puc!
Des d'aquí  una salutació a Fet a Mart, El Taller dels tresors  i a Petit Blup ( bé, aquest no si val! )
Fins aviat.

MOVIMENT

Aquest any , pel 2013 , m'he demanat : moviment. M'ho he demanat a mi mateixa. Un moviment fluit, en consonància amb el pensament. De moment he convocat a un munt d'amics a fer una CASH MOB 
¿¿¿???Doncs és un moviment racional , pensat , mesurat i divertit de diners.
El dissabte 5 de gener a les 12 del migdia ens veurem en un petit negoci de  la nostra ciutat per fer gasto.
Un cash mob consisteix en un "moviment" col.lectiu per reivindicar i recolçar el petit negoci local .
La xarxa social ha de ser forta, coherent , natural i ética. Recolcem als que amb el seu esforç i bona pràxis estan treballant al costat de casa nostra. Donem-li el que volem per nosaltres mateixos .
Jo he triat una petita tenda on venen té . Tenen un producte de qualitat, asequible i t'atenen amb sinceritat. És així com volem comprar no? Doncs fomentem-lo!
Ens veiem el 5 de gener a les 12 al Temàtic , Carrer Nou de Sant Pere, 12 , Terrassa.