divendres, 5 d’abril del 2013

Fet a Mart

Últimament les coses que fem els artesans i artesanes de diferents disciplines semblen fetes a Mart.
Estem en un altre planeta. Tinc una amiga que està tot el dia fent coses maques, artesanes, úniques, i quan li preguntem si té "negoci" , bé, si es guanya la vida, diu amb un somrís que no, que és una  ong.
 Que li farem!
No es pot tenir tot!
Treballar en el que t'agrada, fer-ho bé i a sobre tenir un sou digne....!!!
Tampoc és una cosa de l'actual crisi ( que no és crisis que és depressió!) , que ara tindrà la culpa de tot la situació actual. A la gent li costa qualificar el producte que te davant desde fa temps.
Potser la tendència canviarà. Fins i tot a la tv estan possan de moda una altra manera de consumir ( mireu Lletra petita de la TV3). Ja és hora que ens prenem seriosament el moviment slow . Soc una fidel divulgadora d'aquestes idees ...fins i tot  les intento possar en pràctica tot el que puc!
Des d'aquí  una salutació a Fet a Mart, El Taller dels tresors  i a Petit Blup ( bé, aquest no si val! )
Fins aviat.

dimarts, 1 de gener del 2013

MOVIMENT

Aquest any , pel 2013 , m'he demanat : moviment. M'ho he demanat a mi mateixa. Un moviment fluit, en consonància amb el pensament. De moment he convocat a un munt d'amics a fer una CASH MOB 
¿¿¿???Doncs és un moviment racional , pensat , mesurat i divertit de diners.
El dissabte 5 de gener a les 12 del migdia ens veurem en un petit negoci de  la nostra ciutat per fer gasto.
Un cash mob consisteix en un "moviment" col.lectiu per reivindicar i recolçar el petit negoci local .
La xarxa social ha de ser forta, coherent , natural i ética. Recolcem als que amb el seu esforç i bona pràxis estan treballant al costat de casa nostra. Donem-li el que volem per nosaltres mateixos .
Jo he triat una petita tenda on venen té . Tenen un producte de qualitat, asequible i t'atenen amb sinceritat. És així com volem comprar no? Doncs fomentem-lo!
Ens veiem el 5 de gener a les 12 al Temàtic , Carrer Nou de Sant Pere, 12 , Terrassa.

dilluns, 24 de desembre del 2012

Cansada de comprar.

Pues sí. Estoy cansada de comprar. Estos días de Navidad la compras de "regalos" se suman a las normales de cada semana ( comida, necesidades varias de casa,...). Por mucho que planeo con antelación siempre tengo la sensación de comprar "por que sí". No me gusta.  Buscar un regalo para la familia se convierte en algo dificilísimo. Tienen de todo. No tenemos ninguna necesidad o capricho que no podamos cubrir con un poco de dinero.  Si ya sé que sabeis todo esto, si es hablar por hablar. Todos nos quejamos de lo mismo pero nadie lo soluciona. O sí? Teneis alguna buena idea? No solo para solucionar mi malestar-consumista sino para convencer a toda la familia ( la propia y la política) de encontrar otra manera de hacer y vivir.
Se aceptan ideas.
Buenas fiestas.

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Fantasmes

Una amiga em va explicar que les nostres malalties són fantasmes que es queden a dins nostre i no poden sortir.
Tots en tenim de fantasmes: petits i grans, que fan molta por o que incomoden una miqueta. Conviuen amb el nostre dia a dia i , la majoría de les vegades, no els hi fem ni cas. Peró hi ha vegades que un d'aquests que fan més por es tanquen dins d'una porta i no volen sortir.
Curar-se és aprendre a obrir portes i deixar sortir els visitants que no volem. Les portes poden tenir moltes formes: crits, plors, esport, poesia, art.
Busquem-les.

divendres, 13 de juliol del 2012

Be water, my friends.

Diuen que alló més fort és l'aigua. L'aigua pot foradar les pedres i pot moure muntanyes,  pot, fins i tot, acabar amb ciutats que ocupaven la terra feia segles.
L'aigua flueix  incansable. La que no ho fa mor.
Intentar ser com l'aigua és el gran repte d'avui dia . No ser tou ni deixar-se portar: fluir .
Aquests dies he tingut l'oportunitat de tancar un capítol professional, és trist , no ho nego, però tancar portes t'obliga a obrir d'altres. I qué hi ha més excitant que començar noves aventures?.
Potser el que necessitem ara per ara és l'energia que es genera quan comences un nou amor.
Prou de lamentacions!
Si alló que teníem no ens agradava construirem  de nou!
Rumiarem (somniarem) nous projectes i noves solucions.
Mans a l'obra.


divendres, 17 de febrer del 2012

Llega la primavera



Me acabo de dar cuenta de que hace muchos meses que no escribo aquí. No es que no tenga nada que decir es que cuesta ordenar las ideas y transcribirlas de forma coherente. Este invierno ha sido duro en muchos aspectos pero se acaba.
Estoy ansiosa de buenas noticias.
Creo que haré una lista de sensaciones positivas, es una buena forma de dar la bienvenida a la nueva estación.
...
Sensación nº1- Todo se mueve. El cambio es vida.
...
¿Me ayudais?

divendres, 15 de juliol del 2011

Durante unos días


Durante unos días me sentí terriblemente enfadada.
No sé exactamente contra quien ni porqué pero vino la cosa ( el enfado) cuando me enteré del movimiento de los "indignados" ( por cierto dos o tres días despues de todo el mundo, pero ese es otro tema).

Estoy de acuerdo con la mayoría de las ideas, proclamas, peticiones, quejas, de dicho grupo. Pero no dejo de tener la sensación de que algo no es correcto.

No me pregunteis , es una sensación difícil de concretar y menos de explicar. Pero es que últimamente siento que la gente no quiere tener responsabilidad en nada de lo que hace. Lo de quejarse de los políticos y los banqueros está bien. ¿ Pero es que es culpa de estos grupos todo lo que pasa?. Yo, que soy muy inocente, siempre he creido que todos hacemos política continuamente. Cuando compramos en según que tienda y no en otra. Cuando intentamos que nuestros hijos vayan o no a un colegio y no a otro. Cuando consumimos más energía de la necesaria. Cuando viajamos rollo solidario a enseñarle a los pobre "subdesarrollados" ( perdón," periféricos") ha hacer calceta. Cuando no abrimos la boca ante cualquier atisbo de injusticia que afecta a nuestros vecinos o compañeros de trabajo.

Pero como decían : el que esté libre de pecado que tire la primera piedra!.
Y yo ahora ya no estoy enfadada. Pero sigo muy confusa. No sé por donde hay que cortar y zurcir a esta sociedad. Y os aseguro que le doy vueltas al asunto. Quizás como decía aquel personaje : "els petits canvis són poderosos " y tendríamos que empezar por corregir , ligeramente, nuestra casa.