Aprovechándome de esta telaraña invisible que es la red abro este espacio con el ánimo de que sea un lugar de encuentros. Y es esta mi intención: Reivindicar el trabajo hecho paso a paso, con lentitud. Reivindicar el arte y la artesanía de pequeño formato. Reivindicar el trabajo de las y los que cosen, escriben, pintan, los que buscan maneras diferentes de expresarse... y lo hacen porque sí , porque les sale y en ello encuentran un lugar donde estar.
dilluns, 29 de juliol del 2013
Fils maternals
Els fils entre mares i filles són molts, resistents, llargs , i , moltes vegades, feridors. Potser per l'últim i impresionant llibre que he llegit ( Res no s'oposa a la nit , de Delphine de Vigan, edicions 62) o per les mil i una històries que m'envolten, que veig les relacions materno filials amb uns ulls diferents. Diuen que mai ningú et farà més mal que aquells que t'estimen. Jo diría que mai ningú et fará més mal que la teva mare. La majoría de les vegades sense voler i sense ni adonar-se'n . Peró és tan impressionant el vincle que tenim , tan invisible i profund , que poques vegades reconeixem els seus efectes. Algunes de les meves amigues estàn passant per mal tràngols, moltes no saben gestionar les seves emocions més profundes (bonica frase de moda!). Quan mires des de lluny el sseus "casos" veus clarament que la cosa ve de temps i que té relació amb la seva infantesa...dona calfrets només de pensar-hi. Qué estic fent o deixant de fer ara amb la meva filla? Com estic teixint els fils que m'uneixen al seu futur? ...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)